Diumenge, 18 de març de 2012
Hola, estimat diari.
Avui ha estat un dia molt mogut. Quan m’he despertat he sentit un soroll i que el terra es movia. He baixat a la botiga i... la Senyora Quèè no hi era!
Aleshores, he sortit a fora i he vist dues illes petites molt a prop de Nova Lummerland. A prop de les illes hi havia el rei Tres Quarts de Dotzè i el senyor Màniga, la senyora Quèè i la Li Si; tots estaven il•lusionats amb les noves terres.
Encara me’n recordo de Kummerland; era grandiosa aquella ciutat, però era el caos. Va ser molt emocionant, sobretot quan anàvem amb l’Emma disfressada de drac pels carrers de la ciutat.
Quan vam arribar a la porta de la senyora Queixaluda, ens va imposar una mica, si més no a mi, però després d’entrar la por ja quasi se me’n va anar, però quan va arribar la senyora Queixaluda em va tornar a venir la por al cos. Vaig agafar valentia i vaig entrar a l’aula on eren els nens que tenia raptats (entre ells la Li Si) i el drac, vaig revestir-me de valor i vaig intentar lluitar contra el drac, però vaig perdre; sort d’en Lluc i l’Emma que van entrar al rescat. Va ser irrepetible.
Quan la vam tenir capturada vam alliberar els nens. Estaven molt il•lusionats de l’acte que havíem fet.
La senyora Queixaluda els maltractava molt, especialment a la Li Si, que com que era mandalina era molt llesta. Només tenia 8 anys però ja sabia dividir, restar, suma, multiplicar, etc. Per aquesta raó sempre, fos el que fos, tant com si estigués bé com malament, la picava amb un regla gegant, però també picava els altres.
Quan vam anar a dormir, la Li Si ens va explicar com havia arribat el missatge de socors: havia tirat per la finestra una ampolla amb el missatge on hi havia una font que acabava sent un riu.
Quan va sortir el sol vam sortir cap a Mandala amb els nens i la senyora Queixaluda. Vam trobar una nova sortida de Kummerland: era un riu que era groc. Mentre anàvem recorrent el riu van anar explicant com havien arribat allí: tots eren molt curiosos, però vaig para molta atenció a la història de la Li Si. Va transcórrer així:
Estava farta de fer sempre el mateix i va anar a la platja, que estava davant del seu palau. Eren ella, les seves cuidadores i unes amigues. Van jugar a fet i amagar, es va anar allunyant del palau i quan se’n va voler adonar ja era molt lluny; no sabia on era. Va arribar un vaixell amb una bandera pirata amb el número 13: eren els tretze salvatges! La van agafar, la van posar dins una gàbia i va anar a parar amb la senyora Queixaluda.
Vam anar transcorrent el riu i vam arribar a Mandala molt aviat, amb pocs dies.
Tothom ens va rebre com herois. Més endavant vam arribar a l’emperador...
Jiiim! Estàs despert, encara! Vinga, va, a dormir!
