Divendres, 16 de març de 2012
Hola, estimat diari. Avui t’explicaré el que ens ha passat a en Lluc, a l’Emma i a mi.
Quan sortíem del desert i anàvem cap a Kummerland, ens va estranyar molt perquè s’anava fent cada vegada més fosc.
De sobte ens vam adonar que entràvem a la Regió de les Roques Negres!
Nosaltres vam anar caminant per sortir d’allà, però feia molta fred i l’Emma cada vegada estava més dèbil.
Quan per fi vam poder sortir, vam tornar a emprendre camí cap a Kummerland.
De sobte vam sentir una fressa estranya que provenia d’un petit volcà, com si algú estigués plorant.
Ens va semblar que aquell volcà estava apagat, no sortien guspires de foc, ni lava incandescent, ni tan sols fumera...
Vam mirar dins del volcà i no vèiem res, però de dins el volcà va sortir una grossa testa amb uns ulls grans i ben rodons.
Semblava un hipopòtam, però també semblava un drac. En Lluc i jo no sabíem ben bé el que era, però tot trist i plorant, ell ens va dir que era un drac mig hipopòtam, que el seu pare era un vertader drac i la seva mare només era un hipopòtam.
Nosaltres li vam demanar per què plorava, i va respondre:
- Perquè els dracs de Kummerland no em deixen estar allà, perquè no sóc un vertader drac.
Ah, per cert, ho sento, encara no m’he presentat, em dic Nepomucè.
Quin nom més original.-vam dir nosaltres.
Jo em dic Lluc, Lluc el maquinista.-va dir en Lluc.
I jo em dic Jim Botó.-vaig respondre.
En Lluc i jo li vam preguntar com ho podíem fer per poder entrar a Kummerland sense que els dracs se n’adonessin que en realitat no érem cap drac. En Nepomucè ens va ajudar a fer-nos una disfressa de drac per poder-hi passar. Ens va quedar xulíssima!
Quan vam entrar a la Ciutat dels Dracs, a Kummerland, un dels dracs que hi havia es va enamorar de l’Emma, i li va començar a demanar que què feia, si tenia coses pendents per avui... Nosaltres no vam fer cas ni tampoc vam dir res.
Vam arribar a un portal que deia:
Atenció!
L’entrada és PROHIBIDA als dracs no legítims, sota PENA de MORT!
Aleshores vam veure que la porta estava ajustada i es podia obrir.
Quan vam entrar, vam veure que no hi havia escales. Després vam avançar una mica més i vam veure una altra porta que deia:
SENYORA QUEIXALUDA, SI US PLAU, TRUQUEU TRES VEGADES; NO ES DESITGEN VISITES.
Però nosaltres vam obrir la porta i vam entrar.
Quan vam entrar, vam veure nens i nenes que estaven encadenats a uns pupitres i un drac que ensenyava als infants.
Aleshores nosaltres vam disfressar l’Emma de drac, vam enganyar a la Queixaluda i vam poder salvar els infants.
Bé, ho sento però he d’anar a dormir, sinó la meva mare em renyarà.
Bona nit, diari, i que dormis molt bé!
