Diumenge, 11 de març de l’any 2012.
Hola diari, avui pràcticament ha sigut un dia de repòs, perquè com ja saps, estava esgotat. En Lluc i jo, els hi hem explicat al rei Tres quarts de dotzè, al senyor Màniga, a la senyora Queè, a la Li Si, i a l’emperador de Mandala totes les nostres aventures, les que em viscut a la Corona del Món, al desert que vam patir la fada morgana, per si no saps que és, diari, eren coses que vèiem però en veritat no hi eren, com al•lucinacions, bé, a aquest desert ens vam trobar el senyor Tur Tur, que era un pseudo gegant, quan més lluny estava més gran el vèiem, però resultava ser inofensiu, també els hi hem explicat que hem conegut a un drac, que es diu senyora Queixaluda, i que si tenim algun dubte ella ho sap tot, però hem d’esperar que es desperti, ho farà dintre d’un any, estic impacient per saber la veritat dels Tretze Salvatges, i si les imatges que havia vist eren vertaderes o no. Ha sigut molt emocionant recordar les aventures viscudes, espero que dintre de poc torni a aventurar-me, però aquest cop vull que la Li Si vingui amb mi i en Lluc, però per això encara falta bastant.
I saps el que m’ha fet més il•lusió d’avui?
Doncs que en Jim m’ha ensenyat a conduir la petita Molly, la filla de l’Emma la locomotora. Em vaig a dutxar, que estic bastant brut, encara no s’ha anat del tot el sutge, no et puc explicar més perquè haig de descansar, després de dutxar-me vaig a sopar, estic impacient, perquè la senyora Queè ha dit que hi ha una sorpresa, suposo que és perquè em arribat sans i estalvis. I per la oloreta que fa, crec que es espatlla de xai, i de postres un gelat de vainilla i xocolata, perquè sento com trenca el gel. Ja ho sé que avui t’he escrit més aviat de lo normal, però es que estic cansat, no tant com ahir però ho estic.
Espero que no t’enfadis amb mi.
Adéu. Que dormis bé.
